Llessui (1.407) és al sector de llevant del terme, entre el tossal de Torena (1677 m) i la riba esquerra del riu de Pamano, a la Vall d’Àssua. El nucli antic és presidit per l’església parroquial de Sant Pere, de la qual avui en dia queda únicament la façana de ponent, el campanar, els murs perimetrals del costat sud i el cos de l’absis. Cal destacar la peculiaritat del campanar: és dels pocs de Catalunya que té l’entrada de l’església sota mateix, quan, normalment, s’hi accedeix per una obertura de la nau central.

Darrerament, habitatges de segona residència i establiments turístics s’han estès en semicercle entre el nucli antic i el pròxim veïnat de la Torre, formant gairebé un continu.

La Torre, més a llevant, és format per un grup de cases presidides per l’església de Sant Julià, romànica, restaurada modernament. A migdia dels dos nuclis es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Salvador.

La seva situació al vessant sud-est del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que recentment s’ha ampliat tot encabint dins els seus límits la Serra de Rei, converteix aquesta població en l’altra porta d’entrada, juntament amb Espot, de l’esmentat Parc a la comarca del Pallars Sobirà.

En aquest sentit, mereixen especial atenció alguns ocells de la zona, com són les perdius nivals, el trencalòs, el gall fer i la inconfusible gralla de bec groc.

Al mot Llessui s’hi reconeix l’origen iberobascoide gràcies a la terminació –ui, típica dels bascoiberismes. Prové del mot bascoide leçoi que vol dir ‘fossat’, ‘precipici’, ‘cleda’ o ‘caverna’.

Festa Major: se celebra el cap de setmana més proper a la Mercè (24 de setembre).

Back to top