Les dones del 1714

dones-1714-mailchimpL’Ajuntament de Sort i
l’Assemblea Territorial Pallars Sobirà
per la Independència
(ANC)
us convidem a la presentació del llibre
LES DONES DEL 1714
de Patrícia Gabancho

Dissabte, 14 de juny de 2014, a les 8 del vespre
A l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
C/Joaquim Sostres, s/n
(vora el Castell dels Comtes del Pallars)

Aquest acte s’engloba dins el programa commemoratiu del Tricentenari (1714-2014)

Crònica de la presentació

Una cinquantena de persones s’han donat cita la tarda d’avui dissabte, 14 de juny, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà per assistir a la presentació del llibre Les dones del 1714, de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Sort i l’Assemblea Territorial Pallars Sobirà per la Independència, branca local de l’Assemblea Nacional de Catalunya, i que s’ha emmarcat en el programa local d’actes commemoratius del Tricentenari (1714-2014).

Ha introduït l’acte el senyor Llàtzer Sibís, alcalde de Sort, i president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, que ha agraït a l’Assemblea la seva iniciativa en el plantejament d’aquesta activitat, d’una rellevància especial pel municipi atesa la presència en el llibre de Magdalena Giralt, filla de Bressui, com una de les figures femenines més recordades del 1714 i la seva pervivència en la memòria històrica del poble de Sort, on encara es conserva la seva casa pairal. Al seu torn Xavier Boloix, coordinador de l’ANC al Pallars Sobirà, s’ha referit a la tasca dura i continuada de l’Assemblea per fer realitat la consulta del proper 9-N, tot demanant la implicació dels veïns de la comarca i molt especialment de les seves associacions com a representants del sector civil.

En la seva intervenció la senyora Gabancho, nascuda a l’Argentina i establerta a Catalunya des dels anys de la Transició, s’ha referit a la gènesi del llibre com a encàrrec de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’oferir una perspectiva inèdita dels fets del 1714, dels quals ara es commemora el Tricentenari, des dels ulls de les dones que en van ser protagonistes atès que majoritàriament la Història és explicada pels homes.

La presentació del llibre, que ja va per la quarta edició, ha començat situant el públic assistent en la perspectiva històrica del 1714, tot introduint els condicionants històrics, econòmics i socials que expliquen el daltabaix sofert per la societat catalana en aquell moment. Per tal de portar aquests fets històrics d’una manera planera al lector d’avui dia s’han escollit una sèrie de figures femenines que hi van tenir papers destacats, dones heroiques que havien quedat en l’oblit com fou el cas de Marianna de Copons, espia, o recuperant també la figura de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, com a símbol de la resistència del poble català.

Pel que fa a Magdalena Giralt, senyora de Bressui, es tracta de la figura femenina més tràgica del 1714 per la seva devoció al general de batalla Josep de Moragues, a qui feia costat en tot i del qual enviudà en finalitzar la contesa, en què fou l’home més represaliat amb l’escarni públic de mantenir el seu cap durant anys en una gàbia a les portes de Barcelona amb una inscripció que recordava la seva traïció al rei Borbó.

Magdalena Giralt, que havia conegut el general Moragues a Sort en haver estat enviat aquest per Ramon Vilana-Perlas, marquès de Rialp i personatge històric molt destacat de l’Europa d’aquell segle, a sufocar la rebelió dels pagesos dels seus dominis, esdevé una dona terriblement represaliada. Més enllà fins i tot de la pèrdua personal va patir també la pèrdua de la llibertat, atès que patí llargs períodes de presó, de les propietats de la família i d’aquesta família mateixa, car els fills van fugir a l’exili. No obstant, tot i que van caldre força anys per aconseguir-ho, es va mantenir ferma en la seva voluntat de donar una sepultura digna al general Moragues i cessar el terrible escarni a què fou sotmès després de la seva mort.

En aquest sentit, l’escriptora ha finalitzat aquesta part de la conferència sol·licitant a l’Alcalde de Sort un record públic per a Magdalena Giralt en la façana de la seva casa pairal al carrer Major de Sort, atès que les dues plaques existents avui dia es refereixen únicament al seu marit, el general Moragues.

D’altra banda, i pel que fa a la situació actual, ha instat al públic assistent a no entrar en del debat de la república i la monarquia i centrar-se en la consulta amb les mateixes pautes que fins ara, és a dir mostrant la unitat popular d’un moviment feliç i mobilitzant-se per la propera Diada, amb l’objectiu final de deixar a les futures generacions un país lliure.

La presentació ha finalitzat amb un torn de preguntes en què s’ha fet referència fonamentalment a la raó de ser de la consulta del 9-N, la seva legitimitat i la lectura dels resultats que se’n pugui fer. L’Assemblea ha tancat l’acte amb una crida a la col·laboració dels veïns de la comarca per tensionar la societat civil amb l’horitzó primer de la propera Diada i a continuació de la consulta del 9-N i anunciant durant aquest estiu una sèrie d’actes reivindicatius a Sort, Esterri i Bonestarre, entre d’altres localitats de la comarca, en què importants actors polítics i socials de Catalunya s’aproparan al Pallars per parlar del procés i emplaçant als assistents a les activitats previstes amb motiu de la pujada del port de Salau i molt especialment a omplir els carrers de Barcelona l’11 de Setembre, amb una mobilització en la logística de la qual ja hi estan treballant en aquests moments.

El llibre (+info)
Elisabet Cristina, la reina · Marianna de Copons, l’espia · Santa Eulàlia, patrona de Barcelona · Manuela Desvalls, la monja còmplice · Maria Josepa Pignatelli, l’exiliada · Magdalena Giralt, viuda del general Moragues · Maria Àngels Sala, al Born
De la il·lusió a l’exili, de l’heroisme a la repressió, descobreix un 1714 diferent amb les protagonistes que havien quedat en l’oblit, les dones.
La pèrdua de llibertats de Catalunya va ser un moment tràgic en un llarg episodi històric que va des del 1701 fins més enllà de la Pau de Viena el 1725. Té lloc en les taules de la diplomàcia internacional, on el «cas dels catalans» es manté vigent durant molt de temps. A Catalunya tampoc s’acaba tot el 1714: pocs anys després s’escriu el primer memorial de greuges reclamant allò que s’hi havia perdut. Que no eren només les llibertats sinó també un model de desenvolupament i progrés: el que més tard recupera el catalanisme.
És una perspectiva diferent que ens permet trobar nous protagonistes, com ara el poderós Ramon Vilana-Perlas. I, fins ara amagades, les dones. Aquest llibre fascinant – en el qual participen historiadors importants – ens dóna un nou 1714 i unes heroïnes desconegudes i oblidades.

L’autora (+info)
000053714_1_patricia-gabancho_C_jordi_playNascuda a Buenos Aires, Patrícia Gabancho va arribar a Barcelona amb vint-i-dos anys. Ha tingut una extensa carrera com a periodista i escriptora, amb un interès especial pels temes relacionats amb la realitat catalana: història, urbanisme, immigració, llengua, cultura i política. De la seva militància independentista durant la Transició en surt A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978) (2011). De la seva producció destaquen El preu de ser catalans (2007), sobre la relació de la cultura catalana amb el mercat, i Crònica de la independència (2009), un llibre de periodisme-ficció sobre el procés de secessió de Catalunya.
És col·laboradora del diari Ara, d’El País i de Nació Digital i participa en les principals tertúlies audiovisuals. Duu a terme una intensa tasca com a conferenciant, divulgadora i analista.
És membre de la junta del PEN català i del Col·legi de Periodistes i vicepresidenta primera de l’Ateneu de Barcelona.
La néta d’Adam és la seva primera novel·la.

0 Comments

There are no comments yet

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top