LA
VALL D’ÀSSUA
“…la
petita vall d’Àssua, verda, bucòlica i humida.
Una vall de cent racons deliciosos que el caminant coneix només
una mica i recorda amb la fina tristesa de l’amor frustrat.”
(ESPINÀS, J.M. (1983). Viatge al Pirineu de Lleida. Editorial
Selecta.
Pàg. 67)
Límits:
Té a l’oest la vall Fosca, al nord el Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici, i al sud i a l’est, la vall del Noguera
Pallaresa. El punt més baix és Rialp, a 700 m d’alçada,
i el més alt, el pic de Mainera amb 2.906 m.
Pobles
que la configuren:
Altron,
Sorre,
Saurí,
Bernui
i Llessui,
pertanyents al municipi de Sort, i Escàs, Caregue, Surp, Rodés
i Rialp, pertanyents al municipi de Rialp.
Clima:
El clima de la vall és mediterrani de muntanya i, a partir
dels 1.500 m, alpí. Això vol dir sec i assolellat a
l’estiu, amb les típiques tempestes de tarda, i fred
i nivós a l’hivern. La tardor i la primavera acostumen
a ser plujoses.
“ Quan el
Monsent porta barret, al cap de dos dies plou”